domingo, 21 de abril de 2013

Respira

-Uriel ets aquí? Em sents?- Crido desesperada mentre la paret em retorna l'eco de la meva veu.-
 Uriel on ets? No et veig! No t'escolto! No et puc tocar!- Crido aquest cop encara més fort.- Vols fer el favor d'ajudar-me? Vols fer el favor de fer que els meus somnis es facin realitat? Perquè no m'escoltes? Perquè?

 Dic aquesta última frase amb por mentre les llàgrimes em comencen a caure coll avall i sento el cap embotit de tant de donar-hi voltes. Penso en tot el que desitjaria tenir... I en realitat ho veig tant simple però a la vegada tant complex. M'agradaria abraçar-te. M'agradaria poder mirar-te als ulls i parlar-te. M'agradaria dir-te a cau d'orella milers de paraules que et traguessin un somriure.


Però saps? Crec que m'he equivocat de persona. Crec que hi ha alguna cosa que no estic veient. Crec que per algun motiu el destí m'ha posat aquest obstacle per a que el salti. Potser ensopego i em lesiono però quan em torni a aixecar poc a poc el mal s'anirà dissipant i després tindré unes cames cada dia més fortes per a poder saltar obstacles cada cop més alts.

- Tanit, sóc aquí! - Em diu ell mentre em giro lentament.
- No et veig.
- Però em tens a dins.
- Com?
- Posa't la mà al pit i respira profundament.

Ho faig lentament i respiro unes 4 vegades.

- Ara ho sents?
- Si. Com pot ser?
- Sempre sóc amb tu ja t'ho vaig dir.
- Però perquè deixes que em passin aquestes coses?
- Et refereixes a ell?- Em diu intrigat.
- Si clar.. A quí sinó?
- Crec que ja saps la resposta.
- N'hi ha més no?
- Crec que aquesta també la saps contestar.
- Si. També.
- Fes-me cas Tanit. Tot arriba t'ho prometo. Cada vegada que sentis que t'he deixat tanca els ulls i posa't la mà al pit mentre respires profundament. Així sentiràs les meves ales que t'acaronen lleument perquè de fet mai em separo de tu. Pensa que vaig ser jo qui et va buscar i mai per res podria abandonar-te.

Tanit

sábado, 20 de abril de 2013

Sense ella no podria sobreviure


Quan tu no hi ets sento que tot s'esfuma
que el gèlid vent em frega la pell
mentre escolto les notes d'una melodia
que ressona invisible per sota del vent

Quan tu em falles ella sempre hi és
incansable i perfecta
ella sempre m'acarona els sentits 
metre tu fuges corrents 
per por a dir el que sents

Ella m'escola, i em deixa fer-la sonar
és preciosa i forma part de mi
és creativa, alegre, juganera 
trista i a vegades ensopida a la seva manera

Però sempre hi és
mai fuig
sempre m'abraça
mai s'amaga
sempre m'estima
mai m'oblida
sempre m'ajuda a aixecar el cap
i mirar endavant

Més enllà del vent
més enllà dels núvols
més enllà dels cims més llunyans
sigui on sigui 
vindrà amb mi
sigui on sigui 
m'haurà de seguir

Ella es diu música 
és el més preciós que m'ha passat a la vida
és la història més maca
més pura i més sensata

Per això puc dir amb fermesa
sense dubtes ni cap pressa 
que sense tu jo podria viure
 però sense ella no podria sobreviure


Tanit.