jueves, 25 de octubre de 2012

Mai estas sola :)



-          Bon dia Tanit!- Diu una veu contundent, gairebé inhumana.
-          Qui ets, qui em parla?- Dic mentre em giro espantada mirant si hi ha algú que m’observi  a través dels vidres entelats de la finestra.
-          Sóc qui t’ajuda a prendre decisions.
-          Però on ets? – No entenc on s’amaga. Miro sota el llit, no hi ha absolutament res. La foscor omple l’espai fent-me sentir cada vegada més vulnerable.
-          Perquè t’importa tant on sóc i no escoltes el motiu de perquè sóc amb tu?
-          Perquè no puc creure en res que no vegi amb els meus propis ulls.
-          Llavors perquè t’agrada imaginar, somiar, recordar i sobretot cantar? No són coses que tampoc es veuen, però se senten d’una altra manera?
-          És possible.- Dic, sentint-me cada vegada més ridícula.
-           No creus en l’existència d’altres planetes i galàxies?
-          Si, però això és molt diferent. Ho diu la ciència.
-          Però la ciència només són un seguit de persones que afirmen alguna cosa. Tenen ells més dret a parlar que jo?
-          No… no ho se.- Dic titubejant cada vegada més capficada.
-          Si creus en els estels i mai els has vist, no podries intentar creure en mi?

Aquesta última frase em deixa descol·locada. No se si el que estic sentint és dintre del meu cap o és real. No sé d’on prové aquesta veu que és alhora real i irreal.
-          Perquè ets aquí?- Li dic sense més embuts.
-          Vull ajudar-te.
-          Jo no necessito ajuda.
-          Doncs jo crec que si. A vegades per aixecar-se s’ha de demanar ajuda. Demanar-ne no és un delicte.
-          Em sento sola.- Li dic, reconeixent la meva por més remota, que ressona per dins del meu cos com un eco incessant en tots els moments difícils de la meva vida.
-          Ja ho se. Per això sóc aquí.
-          Sento que ningú m’entén, estic desconcertada.
-          I tu, t’entens a tu mateixa?
-          Com?
-          Si et comprens, si aprecies, si t’acceptes tal com ets, sense prejudicis ni normes establertes?
-          Crec que no, de fet no m’agrada massa el meu caràcter.
-          Tots tenim punts de llum i de foscor en el nostre interior. Si no hi hagués foscor en nosaltres, quan sortís la llum no es notaria la diferència.
-          Ja. Però jo tinc més defectes que els altres. Sóc molt vulnerable.
-          Que els altres? Com qui? Hi ha milions i milions d’éssers per tot l’univers. Creus que dins de tots aquests milions es pot comparar si ets pitjor o millor que un altre? De debò creus que ets la pitjor persona del món?
-          No...
-          Jo penso que tens un cor enorme. Penses sempre en els demés. Per a ser feliç t’aboques exclusivament en els altres.
-          És possible.
-          Per això vull que acceptis que ets una gran persona, però, Tanit, necessito que creguis més en tu mateixa i acceptis que, vals moltíssim. Tots tenim coses bones que ens fan brillar cada dia, i jo vull que, les facis brillar intensament, a cada moment, i que quan tanquis els ulls, sentis que tens una energia interior molt molt potent, que seria capaç d’il·luminar tot el firmament en una mil·lèsima de segon.
-          De debò creus que puc fer-ho?
-          No ho crec, ho se del cert.
-          Gràcies, necessitava sentir aquestes paraules.
-          Ja ho se, per això he vingut. Recorda Tanit, encara que hi ha coses que no es veuen, no vol dir que no existeixin. Potser simplement s’han de mirar d’una altra manera i llavors és quan les podràs veure.
-          Qui ets?
-          Això no és importat. Simplement sóc. Sóc un ésser de llum i t’ajudaré en tot el camí que encara et queda per recórrer.
-          M’ en queda molt?
-          Te’n queda infinit. I jo no em separaré mai del teu costat.
-          Gràcies.
-          T’estimo Tanit, i n’hi ha molts d’altres que també t’estimen.
-          No marxis.
-          No ho faré. Sempre seré amb tu. Però ara he de fer silenci. Perquè necessites prendre decisions importants.
-          D’acord. Arreveure. I moltíssimes gràcies.
-         
 
-       -   De res, somia i segueix somiant sempre, en tots els instants i totes les estones que omplen de sentit la teva vida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada