Present

Today I decided to write in English because I saw that people from different countries are visiting my blog.

This blog talks about me. My feelings, my nightmares, my fears and all emotions that I feel every day. When I want to throw away something that's hurting I use to write as a way to relax myself.

Today I want to talk about people fears. About where I think they come. It's difficult to put all people in the same theory but I think it's true in lots of cases.

People always have fears about future.

If I never found my love? If I couldn't finish my degree? If I lose my home? If my dreams never become true? If I have to live alone? How can I pay that?

All that questions are not true now. NOW. Because all of them are in our minds. They are not true because we never know if they will become true. We pass all day thinking about things that probably never had to happen. It sounds stupid really?

I realized that is easier to live when you are just looking the thing you are doing Now. Now I'm writing. I'm thinking what are the best words that represent my feelings. I'm thinking just how to write this post better.

Also is important to look around us. Look the moment it's happening now. The people in the street  walking next to us, the man reading the newspaper, or the old woman who's catching the bus. All that things are important although you think they are not.

If the boy or the girl of your live is walking next to you and you can't see he/she?  You can't see because you are thinking:  If I never found my love? Please stay in the present!!

 I want to say everyone that's important to turn around and see the world. Close the movile, whatsapp, facebook and others and become more social in the real live. Say hello to people, help the old  woman crossing the street, smile to the waiter and all things that nowadays are disappearing.

Loneliness. That's why I'm talking about fears. Loneliness is the big important fear that have every day more people. Stress, exams, work, family, social networks  all of that are inducing  loneliness because they are not in the present. They are not in the real live.  We are losing real contact, a hug, a kiss, a beautiful conversation, the smell of the flowers, birds singing, the sound of the water when It's raining...

Please I send this message for all people in the world. See around, help others,  smile everywhere you go.

Smile always


https://www.youtube.com/watch?v=Ea3YEtDJ4BQ

Tanit

Preguntes als lectors del meu blog! Necessito respostes :)

Avui va per als lectors del meu blog.

 Se que passeu per aquí però ningú comenta.  Necessito sentir la vostra opinió sobre el tema següent. Necessito saber si hi ha gent que pensa com jo.

Sóc una noia de 21 anys i em sento una mica sola dins d'aquesta societat. La gent de la meva edat fa el que tots fan en molts sentits. Van de festa, beuen, lliguen, van de compres... i algunes variants. Però el que no deixen de fer tots o gairebé tots els joves és beure. Però sense control. No té sentit. Per mi ha perdut tot el sentit!!!

Comença una nit divertida, rient amb gresca... que sempre acaba necessitant ser emplenada de beguda. La beguda sembla que ens hagi de portar al paradís o alguna cosa semblant. No ho entenc. La gent ha perdut les ganes de jugar i de riure i s'han transformat en una munió de robots dirigits per una massa que han de beure. Perquè sinó no ets guai.

Quan jo dic: - Jo no bec. Mai.- Se' m queden mirant amb cara estranya com dient-me: - I tu com et diverteixes?

Doncs la resposta és ben fàcil. Crec que ballo més i m'ho passo millor que la majoria de la gent que va a les discoteques... Entre la que plora perquè ha vist l'ex, la que s'enfada perquè no troba el novio, el que va tant borratxo que acaba en una baralla en mig del carrer, la que va tant malament que no s'aguanta ni dreta i fot la nit a les amigues que l'han d'aguantar,  el que pixa a les cantonades i es va cagant en totes les persones amb qui es creua, la pobre que s'ha emborratxat tant que s'ha adormit en un banc sola... Etc Podria estar dient tants exemples.... I tots aquests els he vist. Clar que els he vist! Però cada nit, cada vegada que surto veig alguna cosa així!

De veritat no tenim valors ja? La gent ja no es diu el que pensa ? Només beuen per intentar trobar la felicitat ( suposo) perquè la fi de l'home com diuen els filòsofs, és trobar la felicitat no?

I jo pregunto: - És possible trobar la felicitat amb un noi que coneixes una nit borratxa en una discoteca? És possible trobar la felicitat perquè l'alcohol et fa dir coses que no dius normalment i així et desfogues? La felicitat es troba així?

M'agradaria que em donéssiu la vostra opinió sobre el tema.

Realment penso que la gent de la meva edat està molt tancada emocionalment. Tot i que quasi tots tenim facebook, whatsapp i altres xarxes socials, on diem tot el que pensem. En el fons ningú expressa emocions. La gent de la meva edat necessita alcohol per dir-ho, per sentir-se estimat... No se per a que !

M'agradaria que hi hagués més gent jove amb ganes de coses diferents on l'alcohol no fos indispensable. M'agradaria que hi hagués més gent disposada a donar l'esquena a aquesta massa de robots i dir-los que hi ha altres maneres de divertir-se. Que no és imprescindible. Que encara podem jugar com quan érem petits a pica paret i seria molt més divertit. Que podem seguir rient, jugant, fent collarets, parlant de llibres de lectura, escrivint, cantant, ballant, jugant a jocs de taula, nedant, patinant... I que segurament per riure en tots aquests casos no caldria fer servir l'alcohol. No caldria.

Espero que em doneu la vostra opinió. Necessito sentir que encara hi ha gent somiadora que té ganes de seguir creant. Artistes que no es conformen només amb el facebook, whatsapp

, festes absurdes i rialles falses. Gent de veritat. Gent transparent i pura.

Moltes gràcies

Tanit

Sota de milions d'estrelles

Crec que som molt més del que imaginem. Que sóc molt més del que crec. Avui mentre les veia pensava en tu. En el teu somriure i la teva alegria. Pensava en mi. En la meva manera d'actuar, de pensar , de parlar.
Pensava en les coses que faig i que no penso, en les coses que dic i que no crec.

Però ahir vaig trencar aquest cercle. Un cercle viciós que només feia que centrifugar-me i fer-me sentir  incòmoda i falsa. Amb mi mateixa.
Tenia ganes de dir-te que et trobava a faltar, però tenia por de dir-t'ho i que no volguessis saber res de mi. Però no se perquè una força invisible em va fer dir-te que et trobo a faltar, que vull compartir coses amb tu i que vull seguir cantant al teu costat.

Quan ho vaig dir estic convençuda que milers d'estels es van posar a somriure i que el vent fort que feia aquella nit ja no va poder fer-me recular. Havia pres una decisió i no em pensava tirar enrere.

Les conseqüències van ser positives, més que positives! . La teva reacció, la meva, la teva alegria, la meva. Quan li dius a algú que el trobes a faltar quina reacció vols que tingui? Ha de ser positiva per força ! Li estàs dient que vols estar al seu costat! I jo que em passava hores pensant que no ho podia dir... Ego, insuportable ego...

Avui tot el firmament brilla. Brilla per nosaltres. Ho sento saps? No penso esperar més. Aquest cop no. Aquest cop faré i diré el que senti.  M'escoltaré més i procuraré ser sincera amb mi mateixa. Si jo em menteixo que espero que facin els demés amb mi? Si jo em respecto els altres tendiran a fer el mateix.

Gràcies. Avui amb les 9 revelacions n'he aprés molt. Ja l'havia vist, però no havia captat el missatge així saps? No havia vist les senyals com a tant clares, però ara les sento. Les veig les noto, les intueixo. Et sento des de molt lluny i se que tu em sents a mi. És màgic, realment màgic.

Moltes gràcies

Tanit