Escoltant-me

Si ara sóc aquí, escoltant-me per primera vegada, a mi mateixa.

 Hi havia una veueta que cridava dins del meu cap però que estava amagada, si amagada. Jo l'amagava per mitjà dels estudis, dels pares, dels amics, de les tristors, els disgustos, les injustícies. Però no m'adonava que estava donant importància a coses que no la tenien i estava deixant de banda el més important que m'ha portat la vida. Jo. Jo mateixa.
Va ser en aquell moment quan vaig decidir agafar les coses, i girar-me, per donar la cara al que sempre havia tingut por:  a afrontar els meus somnis, el que sempre havia tingut al cap però sempre havia dit: - ara no és el moment Tanit, ara no, tens altres coses a fer. Quan tinguis temps ho faràs.
Llavors i només llavors vaig saber dir PROU i amb la força suficient vaig contenir les llàgrimes i vaig arrencar a córrer, a córrer del lloc equivocat per dirigir-me a una nova meta. La meva meta, la que des de que vaig néixer havia sigut i segueix sent la meva meta.

La música.

Vaig deixar que sonés aquest concepte dins del meu cap i vaig esperar en silenci a que algú digués que aquest camí era incorrecte. Perquè havia d'escoltar als altres? Perquè?

Llavors ho vaig saber, no els havia d'escoltar, de fet no havia d'escoltar res del que deien. Ni la música que deien que era la millor, ni la roba correcta que s'ha de portar en cada circumstància, ni si has d'anar maquillada o no, el tipus de parella que has de tenir o les moltes coses que diu la ''gent'' que s'han de fer.

Jo sóc com sóc vaig pensar. M'agrada quan conec un noi parlar-li de llibres i de les sensacions que em produeixen, se que no m'he d'avergonyir de la música que m'agradi o de no conèixer algun famós que se suposa que si que hauria de conèixer, m'agradaria poder parlar amb tothom dels meus somnis obertament sense por sense barreres i deixar que les persones em coneguessin realment com sóc no com se suposa que s'ha de ser.

M'agrada la música, cantar i somiar. M'agrada viure sentir i estimar.

De tot cor

Tanit


PD: Espero que aquesta reflexió arribi als vostres cors, perquè tots en un moment o altre em tingut ganes de canviar el nostre destí i ser els únics amos de la nostra vida.