Mai estas sola :)

-          Bon dia Tanit!- Diu una veu contundent, gairebé inhumana.

-          Qui ets, qui em parla?- Dic mentre em giro espantada mirant si hi ha algú que m’observi  a través dels vidres entelats de la finestra.

-          Sóc qui t’ajuda a prendre decisions.

-          Però on ets? – No entenc on s’amaga. Miro sota el llit, no hi ha absolutament res. La foscor omple l’espai fent-me sentir cada vegada més vulnerable.

-          Perquè t’importa tant on sóc i no escoltes el motiu de perquè sóc amb tu?

-          Perquè no puc creure en res que no vegi amb els meus propis ulls.

-          Llavors perquè t’agrada imaginar, somiar, recordar i sobretot cantar? No són coses que tampoc es veuen, però se senten d’una altra manera?

-          És possible.- Dic, sentint-me cada vegada més ridícula.

-           No creus en l’existència d’altres planetes i galàxies?

-          Si, però això és molt diferent. Ho diu la ciència.

-          Però la ciència només són un seguit de persones que afirmen alguna cosa. Tenen ells més dret a parlar que jo?

-          No… no ho se.- Dic titubejant cada vegada més capficada.

-          Si creus en els estels i mai els has vist, no podries intentar creure en mi?

Aquesta última frase em deixa descol·locada. No se si el que estic sentint és dintre del meu cap o és real. No sé d’on prové aquesta veu que és alhora real i irreal.

-          Perquè ets aquí?- Li dic sense més embuts.

-          Vull ajudar-te.

-          Jo no necessito ajuda.

-          Doncs jo crec que si. A vegades per aixecar-se s’ha de demanar ajuda. Demanar-ne no és un delicte.

-          Em sento sola.- Li dic, reconeixent la meva por més remota, que ressona per dins del meu cos com un eco incessant en tots els moments difícils de la meva vida.

-          Ja ho se. Per això sóc aquí.

-          Sento que ningú m’entén, estic desconcertada.

-          I tu, t’entens a tu mateixa?

-          Com?

-          Si et comprens, si aprecies, si t’acceptes tal com ets, sense prejudicis ni normes establertes?

-          Crec que no, de fet no m’agrada massa el meu caràcter.

-          Tots tenim punts de llum i de foscor en el nostre interior. Si no hi hagués foscor en nosaltres, quan sortís la llum no es notaria la diferència.

-          Ja. Però jo tinc més defectes que els altres. Sóc molt vulnerable.

-          Que els altres? Com qui? Hi ha milions i milions d’éssers per tot l’univers. Creus que dins de tots aquests milions es pot comparar si ets pitjor o millor que un altre? De debò creus que ets la pitjor persona del món?

-          No...

-          Jo penso que tens un cor enorme. Penses sempre en els demés. Per a ser feliç t’aboques exclusivament en els altres.

-          És possible.

-          Per això vull que acceptis que ets una gran persona, però, Tanit, necessito que creguis més en tu mateixa i acceptis que, vals moltíssim. Tots tenim coses bones que ens fan brillar cada dia, i jo vull que, les facis brillar intensament, a cada moment, i que quan tanquis els ulls, sentis que tens una energia interior molt molt potent, que seria capaç d’il·luminar tot el firmament en una mil·lèsima de segon.

-          De debò creus que puc fer-ho?

-          No ho crec, ho se del cert.

-          Gràcies, necessitava sentir aquestes paraules.

-          Ja ho se, per això he vingut. Recorda Tanit, encara que hi ha coses que no es veuen, no vol dir que no existeixin. Potser simplement s’han de mirar d’una altra manera i llavors és quan les podràs veure.

-          Qui ets?

-          Això no és importat. Simplement sóc. Sóc un ésser de llum i t’ajudaré en tot el camí que encara et queda per recórrer.

-          M’ en queda molt?

-          Te’n queda infinit. I jo no em separaré mai del teu costat.

-          Gràcies.

-          T’estimo Tanit, i n’hi ha molts d’altres que també t’estimen.

-          No marxis.

-          No ho faré. Sempre seré amb tu. Però ara he de fer silenci. Perquè necessites prendre decisions importants.

-          D’acord. Arreveure. I moltíssimes gràcies.

-         

 

-       -   De res, somia i segueix somiant sempre, en tots els instants i totes les estones que omplen de sentit la teva vida.