viernes, 6 de septiembre de 2013

El noi que havia perdut la personalitat

Aquesta és la història d'un noi que no era ni molt prim ni molt gras, ni molt alt ni molt baix però que tenia uns ulls que tothom veia d'un color diferent. 
Alguns deien que eren marrons, d'altres que els tenia verds o fins i tot de color de mel. Però ningú es decidia.


El cas és que aquell noi havia perdut la personalitat. I per molt que la buscava no era capaç de trobar-la.

Aquell dia de maig es passejava indiferent per un carreró del centre del seu poble. No sabia on anava ni perquè ho feia, simplement caminava sense destí. L'únic que volia er trobar la seva personalitat perquè sense ella no podria fer res de profit.

- Ei noi. Que et passa?- Li va dir de sobte un homenet que es passejava tot tranquil pel carrer.
- He perdut la meva personalitat.
- Com et dius?
- Hipocamp.- Va dir ell ràpidament com seguint el ritme d'un metrònom. 
- Tu el que has de fer és anar amb aquells nois d'allà! Els veus? - Va dir senyalant un grupet de nois que seien en un banc a l'ombra.

El noi va assentir i va aclucar els ulls per mirar el grupet, ja que el sol li donava de ple a la cara. Així que no s'ho va pensar dos cops i va anar cap allà. Si li deia l'home seria cert, perquè ell no tenia personalitat, no podia escollir.

- Escolteu vosaltres em podríeu ajudar a trobar la meva personalitat?
- Clar que si ! Tu el que has de fer és agafar-li la bicicleta al nen que és allà! El veus?
- Si clar. Però això no seria robar-li?
- No home! No veus que ho fas pel teu propi bé? La bicicleta aquella és màgica i et durà fins a la teva personalitat.

El noi va vacil·lar dos segons però després va pensar que si li deien seria cert, perquè ell no tenia personalitat i per tant no podia saber el que estava bé o el que no. Va arrencar a córrer i li va prendre d'una revolada la bicicleta al pobre nano que es va posar a plorar de sobte desconsoladament. Però ell com que no tenia personalitat no es va girar ni el va contemplar. 
El que no va veure és que els nois que li havien dit que ho fes reien de valent.

Quan portava entre dos i tres quilòmetres pedalant es va aturar a beure aigua perquè tenia molta set quan de sobte un grup de noies se li van anar atansant.

- Escolta maco. Vols venir aquesta nit amb nosaltres al ball?
- Jo?
- Clar no hi ha ningú més aquí! T'ho passaràs bé!

Ell es va quedar quiet sense dir res. I llavors va pensar que si elles li deien que s'ho passaria bé potser era cert perquè de fet ell no tenia personalitat.

Quan va arribar la nit les noies li van començar a oferir beguda. Ell no s'hi va negar en cap moment perquè si elles li oferien seria per alguna cosa. Llavors una d'elles el va començar a petonejar i clar com que ell no tenia personalitat no s'hi podia negar. Van estar així hores i hores fins que ella va decidir marxar i el va deixar allà sol. Al terra, begut, sense ningú que el pogués venir a recollir ni el trobés a faltar. Sol.

Llavors va ser quan el noi es va posar a plorar sense parar. No entenia que li passava. Havia fet tot el que els altres li havien dit que fes i ells l'havien deixat allà al terra. No semblava importar-li a ningú el més mínim. I ningú s'havia esforçat per fer-lo sentir bé. No l'havien ajudat en res.

-Si que t'han ajudat en alguna cosa.- Va dir la veu d'una noia que s'acostava.- T'han ensenyat que el millor que pots fer és ser tu mateix i fer les coses quan tu vulguis i com tu vulguis. Tu haguessis pogut no parlar amb aquells nois, no robar-li la bicicleta al nano i no anar-te'n amb aquelles noies. 

- Tu qui ets?
- Em dic Tanit. No em recordes?
- Una mica.- Diu ell tímid.
- Tu em vas dir un dia que havia de ser jo mateixa sense avergonyir-me'n. Tu em vas dir que l'empatia hauria de ser-hi en totes les persones. Tu em vas dir que s'han d'expressar els sentiments en tots moments. Però tu m'has demostrar que no tens empatia pel nen de la bicicleta, que no saps ser tu mateix quan hi son els altres davant i que no saps expressar els sentiments com hauries de fer, perquè estaves amb noies que no volies estar i els deies coses que no els volies dir.

- Com és que saps tantes coses?
- Perquè ets l'Hipocamp i si no ho recordo malament tu i jo vam mantenir algunes converses. Tu i jo vam viure molts moments que sembla que has oblidat.
 I a més t'has enganyat a tu mateix. No has perdut la personalitat!!!

HAS DEIXAT QUE TE LA ROBESSIN !!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario